Dit i fet per Pere Tàpias
Diumenge 18 -12 - 2011
Introducció
Molt li plau a qui ha pregonat
per carrers, cantons i places,
en grans viles, quatre cases,
fins hi tot en un descampat,
prendre la paraula suara
doncs la paraula és encara
el nus de la humanitat.
Molt li plau la convidada,
agraeix la presència,
confia no defraudar,
mes aviat vol agradar,
a tota, tota la audiència.
Ciutat
Allà on la sal es troba
amb el fang portat pel riu
entre canyissars, joliu,
un pagès de sang molt jove
va plantar un pal de caoba
amb un rètol clarivident:
- Anuncio a tota la gent
que aquí queda fundat,
un poblet de bona clova
i per nom li poso: El Prat,
el que aquí dic no és broma.-
Demanem als Sants patrons
treball, salut i teca,
que puguem pagar l’hipoteca,
que no ens faltin calerons
Secà, conreu, regadiu,
història feta amb barcassa,
a banda i banda del riu,
aiguamolls, terra de caça,
indústria, totxo, ganassa
La Seda, La Paperera,
camins de sorra, drecera,
barraques, masies grans,
eixample, els dos gegants,
fums, soroll, entitats
aiguabarreig,c iutadans
tots plegats, barrejats,
entre tots s´ha fet història
cal guardar la memòria,
dels presents i avantpassats.
I trencant el cel blavís,
avions a tota pastilla
a Madrid, París, Sevilla,
a Palma, anar i tornar,
a Viladecans, a Gavà,
Alguaire i Fuentealbilla.
Tres coses té el Prat,
per les que ens cau la baba:
els melons, la carxofa
i per arrodonir l´estrofa,
el pollastre pota blava.
Aristòcrata del plat
el pollastre pota blava
es el marquès del Prat,
del Prat i tota la plana.
És el rei de la cassola
i si vol, sap ser humil,
embolicat amb pernil,
el pollastre sempre mola,
a la brasa, amb coca-cola
amb bolets, arrebossat,
amb samfaina, a la planxa
el pollastre sempre enganxa.
Amb carxofa, amb escarola
amb arròs, amb carmanyola
amb pèsols, fesols o fava,
un consell de poetastre,
pe triar un bon pollastre,
el del Prat, de pota blava.
El pollastre anys enrere,
era de l´àpat, la vedette.
era el que tancava el banquet
entre salses de primera.
Vingueren temps moderns
de les coses barates
i el pollastre il·lustrat
va passar a segon plat
fet a l´ast, amb patates.
Però sempre conserva
ja sigui pit o pota
prestigi, classe, solera
la seva carn és de primera
i això, senyors, es nota.
Deixeu-vos de punyetes
si la crisi us amarra
pels dallonses o pel ganyot
cassola, oli, al foc
i un pollastre pota blava.
Que el pollastre del Prat
“tiene cuerda para rato”
ja ho diu la Belén Esteban
-por este pollastre mato –.
Agrada a reis, a poetes
als banquers, als lletrats
als rics, als arreplegats,
als gormands, als tastaolletes,
als vidus, a les tietes
i també als indignats.
I aquí cau el teló
d´aquesta glosa glosada.
Que visca el poble del Prat
i el pollastre pota blava!
No hay comentarios:
Publicar un comentario